Encara que les pràctiques encara continuen, l’experiència m’està permetent adquirir una visió molt més àmplia del funcionament d’una institució cultural. Un dels aprenentatges més importants està sent comprendre la diferència entre observar una organització des de fora i participar en ella des de dins.

Com a músic professional estava acostumat a viure els projectes des d’una perspectiva principalment artística. Ara estic descobrint una estructura molt més àmplia composta per processos administratius, organitzatius i humans.

El que més m’ha agradat ha estat precisament poder accedir a aquesta part normalment invisible del treball cultural. També m’ha resultat especialment interessant descobrir com petits detalls organitzatius tenen una gran importància per al desenvolupament global del projecte.

Entre els reptes destacaria:

– comprendre procediments interns desconeguts

– adaptar-me a noves dinàmiques de treball

– conèixer terminologia administrativa

– entendre estructures organitzatives.

També considero que la durada limitada de les pràctiques dificulta poder seguir alguns processos complets des del seu inici fins a la seva conclusió.

No obstant això, crec que fins i tot aquesta limitació m’ha permès comprendre una realitat important: l’aprenentatge dins de la gestió cultural és progressiu i moltes vegades es construeix mitjançant l’observació i l’experiència quotidiana.

Com a conclusió principal destacaria que aquestes pràctiques m’estan permetent entendre que la gestió cultural no consisteix únicament a organitzar activitats, sinó a construir relacions, coordinar recursos i facilitar processos complexos perquè una proposta artística pugui arribar a existir i finalment aconseguir al públic.

Per a aquesta reflexió he utilitzat el programa RTVE sobre gestió cultural (Centros en red) i el document elaborat per la Federació Estatal d’Associacions de Gestors Culturals (FEAGC). Un dels aspectes més interessants del programa RTVE és la definició del gestor cultural com a figura intermediària entre creació artística, institucions i ciutadania.

Abans de començar les pràctiques probablement hauria associat la gestió cultural amb tasques principalment relacionades amb l’organització d’activitats o esdeveniments. No obstant això, l’experiència pràctica m’està permetent descobrir una realitat molt més àmplia.

Estic observant que una part important del treball cultural consisteix a coordinar processos que romanen invisibles per al públic. En el cas de l’Orquestra Simfònica de les illes Balears això resulta especialment evident. L’organització d’un concert no depèn únicament del treball artístic desenvolupat per músics i director.

Darrere apareixen nombrosos elements: planificació de calendaris, contractació, organització logística, gestió de recursos, comunicació, coordinació interna, resolució d’incidències.

A més, la condició insular introdueix factors addicionals que incrementen la complexitat organitzativa.

La gestió de músics de reforç requereix coordinar desplaçaments, allotjaments i necessitats específiques que poden afectar directament el funcionament del projecte. He pogut observar que petites modificacions poden tenir conseqüències sobre múltiples aspectes organitzatius.

També considero que la meva experiència com a músic professional ha influït de manera important en la meva manera de viure aquestes pràctiques. D’una banda, em permet comprendre amb facilitat determinades necessitats artístiques i comunicatives dels músics.

Per un altre, m’està ajudant a descobrir aspectes organitzatius que abans romanien completament invisibles per a mi. Aquesta posició m’ha permès identificar clarament la funció mediadora que descriu el programa RTVE.

Així mateix, el document FEAGC defineix competències relacionades amb planificació, coordinació i gestió de recursos humans i econòmics que també he pogut identificar dins del funcionament quotidià de l’organització.

El meu projecte de pràctiques m’està permetent conèixer diversos processos relacionats amb la gestió i organització cultural dins d’una institució musical professional.

A causa de la durada limitada de les pràctiques i al ritme quotidià de treball de l’organització, soc conscient que no puc aprofundir amb el mateix nivell que una persona que treballa de manera permanent dins de l’equip. Considero que aquesta circumstància constitueix una de les limitacions naturals de qualsevol procés de pràctiques.

L’equip desenvolupa tasques constants i amb freqüència treballa amb temps ajustats, per la qual cosa no sempre resulta possible detenir el treball per a explicar detalladament tots els processos o procediments interns. No obstant això, lluny de considerar-ho un aspecte negatiu, he entès que també forma part de l’experiència d’aprenentatge: observar com funcionen les dinàmiques reals de treball.

Durant les pràctiques he pogut participar i aproximar-me a diferents processos:

– Gestió de personal suport en processos relacionats amb músics de reforç; seguiment d’aspectes logístics; coordinació de necessitats específiques.

– Arxiu musical observació de com es distribueixen i organitzen partitures; coneixement dels procediments interns de l’arxiu; comprensió de la importància de l’anticipació i l’organització documental.

– Comunicació: observació de com es publica i anuncia la programació de temporada; seguiment de continguts i actualització d’informació.

– Gestió administrativa: aproximació a procediments de contractació; comprensió de tràmits i documentació relacionada.

Un aspecte especialment interessant de la meva experiència és que la meva formació i activitat com a músic professional m’han permès moure’m amb una certa facilitat dins de l’entorn artístic. En determinats moments he pogut actuar com una espècie de pont entre músics i equip de gestió.

Crec que compartir un llenguatge comú amb els músics facilita la comprensió de necessitats específiques relacionades amb: repertoris, dinàmiques d’assaig, necessitats tècniques, temps de treball,terminologia musical.

Al mateix temps, observar els processos des de la perspectiva organitzativa m’està ajudant a entendre les necessitats de l’equip de gestió. Aquesta posició intermèdia m’està permetent comprendre com tots dos mons necessiten una comunicació constant.

Les pràctiques professionals les realitzo en l’Orquestra Simfònica de les illes Balears, una institució cultural pública dedicada a la producció, interpretació i difusió de música simfònica mitjançant concerts de temporada, programes educatius i projectes culturals dirigits a diferents públics.

L’organització no solament té una funció artística relacionada amb la interpretació musical, sinó també una funció social i cultural més àmplia vinculada a la difusió de la música, la creació de públics i la dinamització cultural del territori balear.

Abans de començar les pràctiques, la meva experiència com a músic professional m’havia permès conèixer el funcionament d’una orquestra principalment des de la perspectiva artística i escènica. La meva atenció se centrava especialment en qüestions com els assajos, el repertori, la interpretació o la relació entre músics i director. No obstant això, iniciar les pràctiques m’ha permès accedir a una dimensió molt menys visible relacionada amb l’estructura organitzativa i els processos de gestió que fan possible l’activitat artística.

L’organització funciona mitjançant la coordinació de diferents àrees que mantenen una relació constant entre si: direcció artística; administració; producció; arxiu musical; comunicació; coordinació de músics; logística; gestió econòmica.

Un dels aspectes que considero especialment interessants és la realitat territorial específica de les illes Balears. El caràcter insular condiciona directament determinats processos de gestió cultural i genera necessitats organitzatives particulars.

En una institució musical d’aquestes característiques resulta habitual la incorporació de músics de reforç per a determinats programes o repertoris específics. No obstant això, la gestió d’aquests reforços no consisteix únicament a realitzar una contractació

El procés implica múltiples elements: organització de desplaçaments; coordinació de vols;
cerca i reserva d’allotjaments; gestió de dietes; planificació temporal; adaptació a horaris;
resolució d’incidències.

Des d’una mirada externa podria semblar una qüestió secundària, però he pogut observar que petits canvis o incidències poden afectar a tota una cadena organitzativa.

Una de les meves primeres impressions durant les pràctiques va ser descobrir fins a quin punt existeix una enorme quantitat de treball previ que el públic no percep.

Quan un espectador assisteix a un concert observa únicament el resultat final, però darrere d’aquest moment existeix un llarg procés d’organització i coordinació que permet que tot funcioni.